Maria Madalëna FOD

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Maria Madalena MAR  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin fodom
grafia moderna

Maria Madalëna

Ma Gejù jiva sun Mont del Olif.
E l é ndavò nte l' elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsignáva.
Ma i scrivagn e i farijei i mána davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez.
E i'à dit a dël: Maestro! chësta fëmena se l' à de chëst moment arclapada nte n adulterio.
Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ti donca ci n disto?
Ma i dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas.
I no la zedëva de l damané, dël s' à auzé su, e disc a dëi: Chi de vos, che é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo.
Dël se pliáva ju ndavò, e scrivëva ju bas.
Ma cánche i à sentù chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter, scomencian dai plu vegli; e l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez.
Ma Gejù se auza su, e disc a dëla: Fëmena! ulà éli, chi che te cusáva? No t' à degugn condané.
Dëla à dit: Degugn, Signour! Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Vatene, e no volei fè plu picei.