La Parabola del Figliol Prodigo FOD

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Parabola del Figliol Prodigo FOD (1832)
by Joseph Theodor Haller
ladin fodom
166616La Parabola del Figliol Prodigo FOD — ladin fodom1832Joseph Theodor Haller

N om ava doi fioi.
E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E l i'à fat le pert ad ogniun.
E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s' à desfat via dut a sputané.
E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia; dël à scomencé a vignì al bujen.
Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei.
L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei; ma degugn no i' n deva.
Ma l s' à ravedù, e à dit: oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò!
Piarè via, e jirè da mio pere, e dirè a dël: Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos.
No son plu degno da ester nominé vost fi: Toleme come per una de voste oure.

Dël peia via e và da so pere. L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa.
E disc l fi a dël: Pere! È fat picé davánt a Dio, e davánt a vos, no son pa plu degno de ester nominé vost fi.
Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei.
E meneme l vedel ngrassé, e mazelo; mangionselo, e ston de bona voia a mangé e beibe;
Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. E i à scomencé a mangé duc de bona voia.
Ma l eva so fi plu vegle nte ciámp: e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna. L clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. E chëst i disc: To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé, percieche l l à recevù sann.
Ma dël s' à dessené, e no volëva jì ite. So pere donca và fora e l preia.
Ma dël ie dà chësta resposta, e disc a so pere: Jà l é mo cotán de agn, che sierve, e no n' è mei falé a chël, che me comaneiva, e mei no m' ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc.
Ma spo che chëst vost fi, che s' à slové via dut cánt l so co le putane; cánche l é vignù, i'ei ben a dël mazé n vedel ngrassé.
Ma l i disc a dël: Fi! ti t' es dagnëra pro mi; e dut l mio é to.
Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif, l eva jù perdù, e mpo giaté.