Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/941

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


smarí
906


smarì Ⓔ it. smarrire ‹ germ. marrjan (EWD 6, 274) 6 1828 smarida p.p. f.sg. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. smarí mar. smarí Badia smarí grd. smarì fas. smarir fod. smarì amp. smarì LD smarí
v.intr. Ⓜ smaresc
perdere la vivacità o l’intensità del colore, assumere una tonalità più chiara, più smorta e indecisa (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967: V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbiadire Ⓓ verblassen, verbleichen ◇ a) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
agg. Ⓜ smaris, smarida, smarides
1 di colore, attenuato, spento, smorto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbiadito Ⓓ verblasst, verblichen ◇ a) Ie son vedla y smarida, / nianca n vedl me marida. Je song vödla y smarida, / n’iancung Vödl me marida. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) vigni flu messess perde le frësch y le corú, y deventé ghela y smarida vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ, e deventè ghela e smarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p’liā al soff’l di ventg’ freitg’ e insolenti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); d) canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta canche nelles noutts’ lungies d’l’alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
2 privo in volto del colorito naturale (gad., grd. F 2002) Ⓘ scolorito, pallido Ⓓ blass ◇ a) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

smarì (grd., fod., amp.) ↦ smarì.

smarir (fas.) ↦ smarì.

smauz Ⓔ mhd. smalz (EWD 6, 273) 6 1631 smalz (Proclama1631-1991:156)
gad. smalz mar. smalz Badia smalz grd. smauz fas. smauz bra. smauz fod. smauz amp. smouzo LD smauz
s.m. sg.
sostanza alimentare costituita dalle materie grasse contenute nel latte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ burro Ⓓ Butter ◇ a) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) J. Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher, y ciajuel, y mo zeche! S̄. Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher, y tgës̄uel, y mò zöchë! VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

smauz (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ smauz.

smaz Ⓔ deriv. di maza (EWD 4, 361) 6 1878 smazz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. smaz mar. smaz Badia smaz grd. smaz
s.m. Ⓜ smac
raggruppamento di cose tra loro omogenee (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879) Ⓘ mazzo Ⓓ Bund, Bündel ◇ a) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); b) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

smaz (gad., mar., Badia, grd.) ↦ smaz.

smegrir (moe.) ↦ smagrì.

smieler Ⓔ deriv. di smilé (Gsell 1991a:140) 6 1865 smiëler (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. smiler mar. smiler Badia smiler grd. smieler fod. smieler
s.m.f. Ⓜ smieleri, smielera, smieleres
adulatore servile (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ adulatore, lecchino Ⓓ Schmeichler ◇ a) N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. Uŋ smiëler no sibbe mëi ti amich: uŋ tël no poss’ j’udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

smieler (grd., fod.) ↦ smieler.

smiler (gad., mar., Badia) ↦ smieler.

smirà (amp.) ↦ miré.

smociogné Ⓔ deriv. di mociogn 6 1858 smoćiogna (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. smociogné Badia smociogné
v.intr. Ⓜ smociogna
espellere il catarro dai bronchi tossendo rumorosamente e sputando (gad.) Ⓘ scatarrare Ⓓ rotzen ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

smociogné (gad., Badia) ↦ smociogné.

smolejèr (fas.) ↦ smonejelèr.

smonejelé Ⓔ deriv. di morjel (EWD 4, 464) 6 1878 smorjelè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. smorjelé mar. smorjelé Badia smorjelé grd. mujelé, murjelé fas. smonejelèr, smolejèr, smonejèr fod. smonejelé LD smonejelé
v.tr. Ⓜ smonejeleia
1 rendere qualcosa morbido (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ammorbidire, rendere morbido Ⓓ erweichen, aufweichen, weich machen ◇ a) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’ i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia y i dá spo ai pici. Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia e i dà spo ai piccei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 fig. rendere meno duro, addolcire (gad.) Ⓘ ammorbidire fig., mitigare Ⓓ mildern ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’idolatrìa in Germania - in t’i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) I te racomani mi bugn ge-