Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1045

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


travers
1010


vers fod. traviers col. travars amp. traes LD travers
s.m. sg.
estensione di un corpo nel senso della larghezza (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ traverso Ⓓ Quere, Querlage
de travers (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ di traverso Ⓓ quer, schräg ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves: / no m’inporta ch’i me varde / i badiote del traès. De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès: / no m’importa ch’i me varde / i Badiote del traès. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

travers (gad., mar., fas., LD) ↦ travers.

traviers (grd., fod.) ↦ travers.

travo (S. Martin, moe., fod.) ↦ tref.

tre (gad., Badia) ↦ tref.

tre (amp.) ↦ trei.

tré Ⓔ TRAHERE / *TĪRĀRE (EWD 7, 143) 6 1763 trà ‘traho’; traì jà ‘abjicio’; trà in avò ‘retraho’; trà in terra ‘sterno’; trar el flè ‘suspiro’; trar flè ‘respiro’; tra schoe ‘detraho’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. trá mar. trá Badia trá grd. tré fas. trèr, tirèr caz. trèr bra. trar, tirar moe. trar, tirar fod. trè amp. tirà, trà † LD tré MdR trà
v.tr. Ⓜ tira, tiron, trat
1 trarre a sé; attrarre (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ attirare, attrarre Ⓓ anziehen ◇ a) se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza; che tirâ plü co ater a se l’atenziun dl möt A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza; ch’tirā ploucche at’r a sè ‘l attenziung d’l mūtt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 applicare una forza a un oggetto per metterlo in movimento o per spostarlo, per modificarne la forma, eccetera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trarre, tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Giubileo, / Giubileo, / ne me trá pro i pîsc! Giubilèo, / Giubilèo, / ne me trà pro i pîsc! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Stajon algegres! - Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); e) Sön chësc s’ la tira la uma a se, y döt scomöta y dal gran pité êra apëna bona de gní cun chëstes cater parores Soung chesc’ s’ la tira la Uma a sè, e dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
3 scagliare, lanciare qualcosa a qualcuno o in una certa direzione, con strumenti e mezzi vari (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen, schleudern ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 giocare una carta da gioco (amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’ i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’ i da spade, ʼl tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
5 far partire un colpo d’arma, sparare (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ tirare Ⓓ abschießen ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
6 fig. stimolare a un comportamento, indurre a qualcosa (gad., grd.) Ⓘ tirare fig.Ⓓ verleiten ◇ a) y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
v.intr. Ⓜ tira, tiron, trat
soffiare con forza, spirare (gad., MdR) Ⓘ tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela; ël é n tëmp deletó. Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella; ël é ‘ǹ tëmp delettó. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’aisciöda Dopo ch ‘l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ trat, trac, trata, trates
1 che è tirato, nei vari usi e significati del verbo